Ocells i adjectius

M’agraden els ocells, són bonics d’observar. M’agraden els adjectius, si estan ben posats. Per això m’agrada aquesta frase d’en Josep Maria de Segarra, a Els ocells amics: Al costat de les garses entremaliades i els esparvers lladregots, i els gaigs barroers i els ànecs golafres, hi trobeu aquelles mallerengues tan treballadores i tan pacients que [...]

Llegeix el fil sencer »

Una festa de llibres

En aquest bloc faig una mica de trampa. No molta, però una miqueta, sí… És veritat que parlo de les meves lectures, però abans de escollir-les m’agrada informar-me bé, i un cop acabades procuro contrastar opinions amb d’altres lectors. Bienvenidos a la fiesta (CIE-Dossat, 2006) és una obra de referència fonamental. El seu autor, Luis [...]

Llegeix el fil sencer »

Per què m’agrada Folch i Torres (segona raó)

Josep Maria Folch i Torres m’agrada molt perquè era un escriptor de debò. Vull dir que era un escriptor de cap a peus; un escriptor amb tots els ets i els uts; o, si voleu, un escriptor d’una peça (el que em ve de gust dir és que era un escriptor integral, però sona a [...]

Llegeix el fil sencer »

Les lliçons d’en Jim Botó

De Michael Ende hi ha dos llibres fabulosos, descomunals, autèntiques obres mestres de la literatura fantàstica, i ja en parlaré amb calma més endavant. Avui voldria recomanar un llibret de menys ressò, però també d’una gran qualitat: En Jim Botó i en Lluc el Maquinista (La Galera, 1993). Va adreçat a un públic més infantil, [...]

Llegeix el fil sencer »

Les llegendes urbanes

De tant en tant, als mitjans apareix alguna notícia que desmunta una de les moltes “llegendes urbanes” que corren pel món. Per a mi, l’origen d’aquestes històries o teories no té gaire misteri: la ignorància és atrevida, i després d’escoltar (i de dir!) tantes afirmacions dubtoses defensades amb seguretat absoluta. A mi, el que m’intriga [...]

Llegeix el fil sencer »

Combinar amb gosadia

Elemental, querido Chaplin (Minotauro, 2005) és una novel·la original. El seu autor, Rafael Marín, normalment conrea la ciència-ficció, amb èxit reconegut. Aquí, però, s’allunya dels seus paràmetres habituals i ordeix una història tot curiosa. La narració és emocionant, manté molt bé el ritme narratiu i desborda imaginació. És allò que en podríem dir un llibre-pel·lícula, [...]

Llegeix el fil sencer »

Kafka i el desconcert del lector

Kafka és realment kafkià. No només el que va escriure, que ho ha de ser per força (per essència, per imperatiu metafísic). Vull dir que llegir-lo també pot resultar una acció kafkiana, amb aquell punt d’absurditat que tant sovinteja en els seus llibres. Llegir Kafka em recorda les primeres cerveses o la introducció al tabaquisme: [...]

Llegeix el fil sencer »