Per què m’agrada Folch i Torres (primera raó)

Ja vaig dir en el seu dia que en tornaria a parlar, i avui començo a complir. Josep Maria Folch i Torres m’agrada per molts motius, suficients per dedicar-hi unes quantes entrades. Una primera raó és que els seus llibres m’ho van fer passar molt bé: les seves novel·les d’aventures m’atreien amb la mateixa força que les de Jules Verne o Emilio Salgari, però em feien riure més. Si el número de relectures fos un indicador de qualitat, algunes obres de Folch i Torres obtindrien, en el meu cas, la màxima puntuació. En recordo moltes, i no es tracta d’esmentar-les totes, però un bon exemple seria El gegant dels aires (Biblioteca Patufet, 1911), una novel·la clarament verniana de viatges emocionants i de futuristes descobriments científics. Com que no tothom serà tan afortunat de trobar-ne un exemplar, ofereixo un altre títol editat més recentment: En Bolavà detectiu (Casals, 2001).