La fascinació de l’horror

Les narracions extraordinàries d’horror o de terror (Quaderns Crema, 2003) d’Edgar Allan Poe són una lectura difícil de descriure, potser perquè els adjectius que em venen al cap són molts i variats. Al final, m’he quedat amb fascinants, perquè l’atracció morbosa amb què em van captivar a l’adolescència era una veritable fascinació. I en redescobrir-los, [...]

Llegeix el fil sencer »

Talent o esforç

Jo crec que escriure bé pressuposa una part de tècnica, d’ofici ben après, i que l’estil de cada escriptor és fruit d’una elaboració, d’un modelatge intencionat. Alhora, també crec que hi ha un do, un talent innat, i unes inclinacions formals predefinides. En alguns casos, excepcionals. Mireu, si no, la resposta de Caterina Albert (Víctor [...]

Llegeix el fil sencer »

Un tresor a mà

Tenir un tresor a casa està prou bé: quan necessites una joia o una perla, no has d’anar gaire lluny ni desenterrar res per a trobar-la. En un lleixa, ben a l’abast, hi tenim el Tesoro de la lengua castellana o española de Sebastián de Covarrubias, un tresor riquíssim i antic, una meravella del segle [...]

Llegeix el fil sencer »

Perdre el temps

¡Oh cuán ocioso está mi pensamiento
cuando se ocupa en bien de cosa mía!

Una elegant manera d’animar a pensar més en els altres. És al sonet XXVI de Garcilaso de la Vega. En el seu context no és moralitzant, parla del desengany amorós, però els versos solts poden ajudar-nos a prendre’ns menys seriosament les nostres cabòries.

Llegeix el fil sencer »

Una mica de paciència

Encara no m’he llegit el darrer llibre d’en Harry Potter i, per tant, no en puc opinar. Hauré d’esperar que algú me’l deixi quan l’acabi, perquè a casa meva només en comprarem un, però encara no ho hem fet, i quan ho fem, estarà ocupat uns dies… Tot amb tot, em penso que no hauré [...]

Llegeix el fil sencer »

Però què és millor, el llibre o la pel·lícula?

Amb alguna freqüència, en parlar de llibres que s’han adaptat al cinema, sorgeix la típica pregunta: “Però què és millor, el llibre o la pel·lícula?”. Jo crec que la qüestió no és de bon respondre, perquè està plantejada amb un punt d’impropietat. Comparar un llibre a una pel·lícula no és del tot possible: és com [...]

Llegeix el fil sencer »

Autobiografia (divertida) d’un naturalista

Aquesta setmana he parlat de naturalistes, i en fer-ho m’ha vingut al cap més d’una vegada en Gerald Durrell. En concret, el Durrell infant corrent per les costes gregues de Corfú, envoltat d’animals i amarant-se de Mediterrani. Aquesta visió autobiogràfica del naturalista i conservador, adobada amb un humor excel·lent (i un xic cruel amb els [...]

Llegeix el fil sencer »