M’agradaria escriure bé, tan bé com els autors que admiro. De vegades només puc descobrir on rau l’eficàcia del seu estil fixant-m’hi. Però altres cops deixen pistes més explícites, com aquesta d’en Joan Sales: La llengua literària ha d’acostar-se a la parlada tant com permeti la correcció i així la desenfarfega de tots els arcaismes superflus que fan tan encarcarat l’estil dels escriptors aferrats a la rutina (de la crítica a La novel·la del besavi, del doctor August Pi-Sunyer).Escriure com parlem
Dijous, 14 Febrer 2008 per Ramon
M’agradaria escriure bé, tan bé com els autors que admiro. De vegades només puc descobrir on rau l’eficàcia del seu estil fixant-m’hi. Però altres cops deixen pistes més explícites, com aquesta d’en Joan Sales: La llengua literària ha d’acostar-se a la parlada tant com permeti la correcció i així la desenfarfega de tots els arcaismes superflus que fan tan encarcarat l’estil dels escriptors aferrats a la rutina (de la crítica a La novel·la del besavi, del doctor August Pi-Sunyer).2 Respostes
Deixa un comentari
-
Categories
Arxius
- Juny 2009 (3)
- Maig 2009 (3)
- Abril 2009 (3)
- Març 2009 (5)
- Febrer 2009 (3)
- Gener 2009 (4)
- Desembre 2008 (4)
- Novembre 2008 (5)
- Octubre 2008 (12)
- Setembre 2008 (8)
- Juliol 2008 (7)
- Juny 2008 (19)
- Maig 2008 (22)
- Abril 2008 (26)
- Març 2008 (20)
- Febrer 2008 (28)
- Gener 2008 (30)
Etiquetes
Àfrica Amades amistat amor antologia autobiografia aventures aventures escolars aventures fantàstiques biografia còmic conte contes crítica detectius diccionari epistolar Escriure estil estiu fantasia folklore guerra guia història humor intriga Llegir llibre de llibres magia mar misteri muntanya natura Nobel novel·la ocells paisatge primavera rondalles Sant Jordi temps vacances Verdaguer viatges-
Meta
Pàgines
Salut.
Jo també escric: no estic d’acord amb tu, però, en això que dius que l’escriptura s’hagi d’assemblar a la parla oral. Això pot ser un mitjà, però no és l’objectiu d’escriure. Almenys en el meu cas, jo escric per provocar alguna cosa: si la manera de provocar-ho és fent servir un llenguatge col·loquial, doncs bé; però si he de recórrer a algunes construccions sintàctiques més trencades (mira la Duras, com escriu!), doncs endavant. La primera dificultat és tenir clar l’objectiu (i ser sincers amb un mateix, que ja costa): per què escrivim?
I això és tot, jo només passava per aquí… Que vagi bé.
No sempre és el millor, és veritat: la gràcia està en saber quan. Per això he dit que m’agrada com escriu en Joan Sales, perquè ha encertart a escriure com parlem quan convé. Jo, en general, prefereixo escriure planer (no en sé més, ja ho trobo prou difícil) i m’agraden els autors que ho fan. Tinc un altre post sobre això: http://kokamuskes.wordpress.com/2008/01/17/escriure-facil-es-dificil/