Terrejar com les perdius

Amb aquesta expressió tan ornitològica recomanava Torres i Bages a mossèn Cinto que aprofités les vacances per passejar, deixant per a altres moments les elevacions líriques i místiques. El bon mossèn, que estava de vacances a Pruït, contesta amb sentit de l’humor i sense abandonar el registre faunístic: grans mercès (…) per la seva lletra en què em donava el consell de terrejar com les perdius. Déu vulgui que no ho faci com les tortugues. No és pas que no vegi passar àligues des de les fagedes de Collsacabra (…); mes no és tot un veure les àligues o seguir-les (Epistolari de Jacint Verdaguer, vol. VIII, Barcino, 1984). Ja es veu que Torres i Bages sabia de quin peu calçava el poeta, perquè la resposta mostra un esperit que frisa per enlairar-se.