Les narracions extraordinàries d’horror o de terror (Quaderns Crema, 2003) d’Edgar Allan Poe són una lectura difícil de descriure, potser perquè els adjectius que em venen al cap són molts i variats. Al final, m’he quedat amb fascinants, perquè l’atracció morbosa amb què em van captivar a l’adolescència era una veritable fascinació. I en redescobrir-los, anys més tard i amb un bagatge més gran de lectures, també em van embadalir, per la força arrabassadora de les històries i l’increïble poder d’ambientació.La fascinació de l’horror
Divendres, 29 Febrer 2008 per Ramon
Les narracions extraordinàries d’horror o de terror (Quaderns Crema, 2003) d’Edgar Allan Poe són una lectura difícil de descriure, potser perquè els adjectius que em venen al cap són molts i variats. Al final, m’he quedat amb fascinants, perquè l’atracció morbosa amb què em van captivar a l’adolescència era una veritable fascinació. I en redescobrir-los, anys més tard i amb un bagatge més gran de lectures, també em van embadalir, per la força arrabassadora de les històries i l’increïble poder d’ambientació.5 Respostes
Deixa un comentari
-
Categories
Arxius
- Juny 2009 (3)
- Maig 2009 (3)
- Abril 2009 (3)
- Març 2009 (5)
- Febrer 2009 (3)
- Gener 2009 (4)
- Desembre 2008 (4)
- Novembre 2008 (5)
- Octubre 2008 (12)
- Setembre 2008 (8)
- Juliol 2008 (7)
- Juny 2008 (19)
- Maig 2008 (22)
- Abril 2008 (26)
- Març 2008 (20)
- Febrer 2008 (28)
- Gener 2008 (30)
Etiquetes
Àfrica Amades amistat amor antologia autobiografia aventures aventures escolars aventures fantàstiques biografia còmic conte contes crítica detectius diccionari epistolar Escriure estil estiu fantasia folklore guerra guia història humor intriga Llegir llibre de llibres magia mar misteri muntanya natura Nobel novel·la ocells paisatge primavera rondalles Sant Jordi temps vacances Verdaguer viatges-
Meta
Pàgines
Recomano especialment “La carta robada” (The Purloined Letter), un dels seus relats més aconseguits i sovint menystingut. La “Rue Morgue” o un escarbat daurat,… entre d’altres han fet que hagi passat més desapercebuda. Baudelaire va ser un dels seus més grans admiradors i també va ser gràcies a ell, que els francesos van poder disfrutar de la seva obra ja que va ser el traductor “oficial” de gran part de la seva obra.
Un altre gran relatista més contemporani com en l’argentí Julio Cortázar s’ha manfestat com un admirador del geni de Boston.
És veritat, és força bo. Però, potser, des de la nostra perspectiva contemporània, més convencional, menys trencador.
Pot ser t’agradaria llegir la novel·la que va guanyar l’últim premi Joaquim Ruyra de narrativa juvenil (malgrat que potser no es ben bé una obra juvenil). S’anomena “Créixer amb Poe” (el títol és un joc de paraules entre la pronuncia de Poe en anglès i la nostra paraula “por”). És una obra força amena que a més a més ajuda a conèixer la vida i obra de Poe.
No en tenia referències, m’apunto el suggeriment. Moltes gràcies! Si fa servei als lectors joves, la recomanaré.
[...] 19 Gener 2009 per Ramon D’Edgar Allan Poe ja en vaig recomanar els contes d’horror i les narracions extraordinàries. Avui que la xarxa ha estat un bon lloc per als admiradors de Poe, voldria recordar una història [...]