Les aventures d’un correu

Carta al rey, de Tonke Dragt (Siruela, 2006), és una novel·la d’aventures que funciona molt bé. La història de Tiuri, el jove aspirant a cavaller, està situada en una edat mitjana més literària que real. Després d’un inici agilíssim, l’acció es desenvolupa amb una força que no decau, i ens porta sense perdre el rumb [...]

Llegeix el fil sencer »

Si ho penses bé, no fa gràcia

He acabat fa poc Delicioso suicidio en grupo, d’Arto Paasilinna (Anagrama, 2007). Precisament l’he llegit en un autobús. La trama és absurdament versemblant; l’argument i els personatges estan ben portats; riure, he rigut, perquè l’autor escriu divertit, i equilibra amb elegància un punt de partida evidentment grotesc (el títol no enganya). Però m’ha passat com [...]

Llegeix el fil sencer »

Marcovaldo, un personatge patètic

Marcovaldo és un personatge patètic. I copio del DIEC2: Patètic, -a: adj. [LC] Que desvetlla emocions vives, especialment penoses. Com es fa estimar Marcovaldo! Quina llàstima i quina simpatia ens inspira! En les breus històries que protagonitza a Marcovaldo: o les estacions a la ciutat (Edicions 62, 2001), Italo Calvino pinta amb humor i lirisme [...]

Llegeix el fil sencer »

Dos poetes a la Fageda d’en Jordà

Diu Carles Riba de la Fageda d’en Jordà:
Un hi passa i no mira enlloc entorn. Aquell indret sembla fet només perquè un s’hi senti dins. (Assaigs crítics, Edicions 62, 1967).

Els versos de Joan Maragall venen a expressar el mateix:
El caminant, quan entra en aquest lloc,
comença a caminar-hi a poc a poc;
compta els seus passos en [...]

Llegeix el fil sencer »

Quino, pensar i somriure

De tant en tant, m’agrada posar un llibre per pensar. Avui estic espès, però compliré. Quino fa pensar, i també ajuda a esbargir les cabòries. Proveu-ho.

Llegeix el fil sencer »

Vells aromes balears

Bearn o la sala de les nines (Club Editor, 2002), de Llorenç Villalonga, és una novel·la que sembla un flascó d’essències desconegudes: en obrir-la pots percebre vells aromes mediterranis, la cera i el vernís de palaus antics, el perfum marcit d’una noblesa decadent, la sentor d’una societat que s’extingeix. A mi em recorda a Il Gattopardo [...]

Llegeix el fil sencer »

Entendre la paradoxa amb Chesterton

Les figures literàries no sempre són fàcils d’entendre. De vegades, el problema rau en una explicació deficient (ai! aquests professors que improvisem…). Però en altres ocasions, la mateixa figura és un concepte que costa de copsar, i només s’assoleix la comprensió amb esforç intel·lectual i bons exemples. És el cas de la paradoxa. Per a [...]

Llegeix el fil sencer »