Li va sortir una rima preciosa, d’aquelles que poden salvar un poema. Però havia nascut vídua, abandonada de parella que la justifiqués, i es va quedar sola a final de ratlla, sense cap llei mètrica que acudís al seu socors. Si no s’hi troba remei, coses així ens amargaran la vida.Demostrat. Per fer una bona narració, no cal res més que una bona narració. Sinó, torneu-vos a llegir aquest conte d’en Pere Calders, i digueu-me el què. És una humorada reflexiva? Un acudit poètic? En tot cas, és un bon conte, el penúltim del llibre De teves a meves (Barcanova, 2007).
“De teves a meves”, molt recomanable! Vaig tenir la sort que el meu professor de llengua fes servir aquest com un dels seus textos per fer dictats. Això era a la primària, i ja en fa uns quants anys. Com passa el temps…