Les figures literàries no sempre són fàcils d’entendre. De vegades, el problema rau en una explicació deficient (ai! aquests professors que improvisem…). Però en altres ocasions, la mateixa figura és un concepte que costa de copsar, i només s’assoleix la comprensió amb esforç intel·lectual i bons exemples. És el cas de la paradoxa. Per a mi, un geni en l’ús d’aquesta figura és Chesterton. Les seves novel·les protagonitzades pel pare Brown, aquell simpàtic mossèn-detectiu de perspicàcia fina i humor subtil, són una lectura entretinguda i, a l’hora, un bon exercici de formació lectora.Entendre la paradoxa amb Chesterton
Dilluns, 24 Març 2008 per Ramon
Les figures literàries no sempre són fàcils d’entendre. De vegades, el problema rau en una explicació deficient (ai! aquests professors que improvisem…). Però en altres ocasions, la mateixa figura és un concepte que costa de copsar, i només s’assoleix la comprensió amb esforç intel·lectual i bons exemples. És el cas de la paradoxa. Per a mi, un geni en l’ús d’aquesta figura és Chesterton. Les seves novel·les protagonitzades pel pare Brown, aquell simpàtic mossèn-detectiu de perspicàcia fina i humor subtil, són una lectura entretinguda i, a l’hora, un bon exercici de formació lectora.

