Si ho penses bé, no fa gràcia

He acabat fa poc Delicioso suicidio en grupo, d’Arto Paasilinna (Anagrama, 2007). Precisament l’he llegit en un autobús. La trama és absurdament versemblant; l’argument i els personatges estan ben portats; riure, he rigut, perquè l’autor escriu divertit, i equilibra amb elegància un punt de partida evidentment grotesc (el títol no enganya). Però m’ha passat com altres vegades amb novel·les humorístiques: m’ha quedat un regust frívol a la boca. Algunes sàtires, amb ironia i precisió analítica, mostren una societat malalta, tot diagnosticant problemes evidents (pobres finlandesos!). Però quan estan buides, després de riure un no sap si plorar. Hi ha llibres que són com una tarja de Trivial que només portés les preguntes, i hagués deixat en blanc la cara de les respostes.