Avui tinc poc temps. Momo (Alfaguara), de Michael Ende, és una interessant reflexió sobre la importància d’aprofitar bé el temps. En aquest apunt ràpid, però, m’agradaria recordar Momo com la nena que sabia escoltar. Quan el narrador descriu aquesta virtut de la protagonista, ens ensenya que s’escolta amb les orelles, amb els ulls, amb els gestos…
-
Categories
Arxius
- Juny 2009 (3)
- Maig 2009 (3)
- Abril 2009 (3)
- Març 2009 (5)
- Febrer 2009 (3)
- Gener 2009 (4)
- Desembre 2008 (4)
- Novembre 2008 (5)
- Octubre 2008 (12)
- Setembre 2008 (8)
- Juliol 2008 (7)
- Juny 2008 (19)
- Maig 2008 (22)
- Abril 2008 (26)
- Març 2008 (20)
- Febrer 2008 (28)
- Gener 2008 (30)
Etiquetes
Àfrica Amades amistat amor antologia autobiografia aventures aventures escolars aventures fantàstiques biografia còmic conte contes crítica detectius diccionari epistolar Escriure estil estiu fantasia folklore guerra guia història humor intriga Llegir llibre de llibres magia mar misteri muntanya natura Nobel novel·la ocells paisatge primavera rondalles Sant Jordi temps vacances Verdaguer viatges-
Meta
Pàgines
Tornem-hi amb Ende.
Momo, segona referència a l’escriptor bavarès. És curiós que després de dos posts dedicats a en Michael Ende no hagi calgut fer referència a la Història Interminable. Això diu molt a favor de l’autor, prolífic com pocs i amb una biografia interessant i desconeguda.
Remarcable va ser el seu compromís polític, un fervent defensor de les llibertats d’un poble oprimit, i que més tard seria cridat a files.
Per cert, a algú li sona Garmisch-Partenkirchen? Sí, doncs a més de fer-hi els salts d’any nou allí hi va neixer l’home en qüestió.
Josep
No coneixia aquests aspectes de la seva biografia, i menys la relació amb els salts d’esquí de cap d’any. Sempre va bé tenir lectors informats!