L’última aventura de Harry Potter

Ara sí, ja puc opinar sobre l’últim llibre de J. K. Rowling, perquè ja l’he acabat. Una vegada més, les aventures de Harry Potter m’han atrapat amb la seva màgia. Harry Potter i les relíquies de la mort (Empúries, 2008) és una novel·la per llegir a corre-cuita, de les que et fan passar pàgines amb vehemència, i alhora a contracor, perquè s’acabaran abans. Des del meu punt de vista, l’autora tanca la sèrie amb dignitat i satisfent les expectatives. Hi he trobat alguns defectes menors, tot s’ha de dir: la necessitat de concloure fils argumentals porta a algunes acumulacions narratives, i de vegades els personatges desfilen massa ràpid, perdent relleu. L’epíleg no agradarà a tothom, però em sembla digne. Tot amb tot, molt bé. Amb el pas dels anys i els llibres, la meva opinió sobre les novel·les de J. K. Rowling ha anat canviant. Quedi clar que les he llegit totes amb gust i el mateix desfici accelerat, i que mai n’he sigut un detractor. Però determinats aspectes que em semblaven deficiències els aprecio ara amb nous ulls, i les indeterminacions s’han anat concretant i definint positivament. Per això, he refet i corregit un article que vaig escriure quan anàvem pel tercer títol. Si us interessa saber què en penso ara, el trobareu amb els altres articles.