No m’agrada recomanar llibres per Sant Jordi. O, per dir-ho bé, prefereixo no proposar llibres a l’engròs, ja sigui per Sant Jordi o per Sant Joan. Pot semblar una postura antipàtica, però és que recomanar així, en general… no em fa el pes. En particular, la cosa canvia. Si sé per a qui és el llibre, quants anys té, què ha llegit, què li agrada… Bé, llavors potser sí que suggeriria un títol, i dos, i els que calgui. No m’importa compartir les meves impressions de lectura (aquest blog n’és una prova evident). Però està clar: les llistes fan servei, si es comenten i es contrasten. Per tant, aprofito aquesta diada per esmentar algunes lectures recents que m’han agradat. Si algú, perquè li sembla que els nostres gustos han de coincidir, ho considera recomanacions, endavant. Només les enumero: cadascuna té o tindrà el seu post.
- El violí d’Auschwitz, Maria Àngels Anglada (Columna, 2006)
- Por donde sale el sol, Blanca García (Ciudadela, 2007)
- Léxico familiar, Natalia Ginzburg (Lumen, 2007)
- Mil sols esplèndids, Khaled Hosseini (Amsterdam llibres, 2007)
- La carretera, Cormac McCarthy (Mondadori, 2007)
- Van venir com orenetes, William Maxwell (Libros del Asteroide, 2007)
- Els fills d’en Hurin, JRR Tolkien (Columna, 2007)
- La pesca del salmó al Iemen, Paul Torday (RBA, 2007)
- La lladre de llibres, Markus Zusak (La Campana, 2007)
(Notes: l’ordre és alfabètic d’autors. Tot és narrativa. En poso 9 perquè m’agrada el número).
M’agrada el País de Kokamuskes perquè cada dia és Sant Jordi, cada dia és el Dia del Llibre, cada dia puc somiar una estona i cada dia imaginar coses interessants.
Aconsegueixes que lo complicat sembli senzill, perquè els tanoques també puguem llegir.
Gràcies Ramon!!!!
Em penso que mai m’havien dit tantes coses bones seguides… Gràcies a vosaltres, lectors diaris! Saber-se llegit ajuda molt a escriure.
Gracies Ramon: ja fa dies que volia trucar-te perquè em diguessis algun llibre per llegir; ja veig que tinc feina, Sedes
Això sí que és una visita de luxe! A veure si algun t’agrada…