… i feu senyal amb les celles: i Telèmac, el fill amorós d’Ulisses diví, va cenyir-se l’espasa punxent i aferrà la llança en son puny, i es posà al costat de son pare, dret contra el seu setial, armat del bronze brillós.Així acaba el Cant XXI de l’Odissea (en traducció de Carles Riba). No frisseu per saber com continua? No pressentiu, propera, la matança dels pretendents? No us sembla un final de capítol d’un mestre de la narrativa, que dosifica l’emoció i basteix l’escenari per a l’acció imminent? Potser Homer va ensenyar a Dumas i a Dickens a escriure novel·les per entregues…
Ja m’extranyava que no toquessis el clàssic dels clàssics. L’Odissea ho és tot.
Amb quatre ratlles, em descobreixes tècniques narratives que ni tan sols imaginava! Una bona classe d’escriptura.. que n’hi treurem profit aquest divendres.
I de lectura… il.lusió per rellegir i tornar a experimentar el plaer de la lectura.
Efectivament és el megaclàssic. La llàstima és que en corren moltes traduccions que no aconsegueixen transmetre tot això que ens has exposat i t’acabes perdent entre un munt de “auroras de rosaceos dedos” jajaja. Afortunadament tu fas servir la de’n Carles Riba. Em penso que deu haver-hi poques traduccions al mon com la d’aquest gran humanista nostre. I és que l’Odissea és un gran poema i sovint els traductors sembla que se n’oblidin. Riba a part d’un helenista reputadissim era també un bon poeta (recomano les seves “Elegies de Bierville”) i va saber transmetre tota l’emoció original d’un relat que malgrat els seus vint-i-vuit segles d’antiguitat encara ens pot fer gaudir. Per cert, en un blog de futbol (el tens al teu blogroll) vaig llegir fa poc un article sobre sirenas referint-se a les nadadores espanyoles i nosequemés sobre una sirena que van veure a Atenes… el fet és que les “ai seirenes” d’Homer són dones amb cua d’ocell i no pas de peix. Per acabar, a qui li hagi agradat l’Odissea li aconsello “Els treballs i els dies” d’Hesíode, està molt en la línea.
Jaume, el mestre és Homer.
DFM, sempre enriqueixes els posts amb comentaris suggerents. Conec un llibre, però de l’altre només n’he llegit fragments.