La Ilíada en versió lleugera

Fa molts anys que vaig llegir la Ilíada d’Homer. Era una època en què devorava llibres, i el gruix o la complexitat del text no eren obstacles (ni em recava saltar-me planes). Ara fa poc he acabat Homer, Ilíada (RBA – La Magrana, 2005), una mena de versió alleugerida per Alessandro Baricco. He de dir que la lectura ha sigut menys feixuga que l’original, i que he trigat molt menys, és clar. Encara no sé si pensar bé o malament d’aquest sistema simplificador. Hi ha molts altres llibres que, amb “intervencions” similars, serien més assequibles. Però, és clar, cal valorar què deixen pel camí (la voluntat i l’estil de l’autor, entre d’altres coses). Aquesta versió, que es va fer per ser llegida en públic, aconsegueix mantenir el to èpic de la història i conserva amb nitidesa els perfils dels protagonistes. A mi em sembla una bona lectura, i aproxima la història de la còlera d’Aquil·les a molts lectors que no s’atrevirien amb el clàssic.