Soriguera, Soriguerola,Talltorta, Ventajola,
Alp, Das, Olopte, Cortàs,
Salit i la Vila,
Vilanova i Angustrina,
toca-sons de Bajande,
repicons d’Estavar,
llepaupins de Llívia,
gormands de Puigcerdà,
porqueirols de Sant Martí,
burros de Bolvir,
nobles de Saga,
cavallers de Ger,
rovellats d’All,
bufabuines d’Isòvol,
corbells de Bellver,
gitanos de Montellà.
Aquesta cançó popular és com un mapa en vers. L’he trobat aquí i m’han vingut ganes de saber-ho tot: d’on treuen els cerdans aquests mots d’accents ferrenys, i els monosíl·labs secs, i quines històries s’amaguen darrera els apel·latius de cada vila.
Una de les meves passions són els noms de lloc. M’encanten. I a la Cerdanya n’hi ha de fabulosos. Molts són monosíl·labs, és veritat. I tinc entès que molts provenen d’una llengua que es parlava als pirineus i que beu de les mateixes fons que l’èuscar.
Salutacions Cordials des de la Vall del Ges!
Sóc molt ignorant, i he hagut de buscar la Vall del Ges per a situar-te. Ara ja ho he après, i he vist que aquest nom agrupa molta vida… El topònim també és monosíl·lab!
Ep! Jo tampoc no ho coneixia fins fa quatre dies. Sóc de Can Fanga però fa poc que visc a Torelló.
Per cert, als de Torelló ens diuen pescallunes. No és un monosíl·lab però té la seva gràcia no?