El processador de textos i la fotografia digital

He pogut comprovar (no cal aplicar cap mètode científic) que, des que hi ha càmeres digitals, faig moltes més fotos. Si no em costen res, i després només em quedo les bones… Abans, en temps del carrets, les fotos les pensava molt: no hi havia segones oportunitats, i el preu de la pel·lícula i el revelat no eren per anar experimentant. Em pregunto si amb la literatura no passarà una mica el mateix: el processador de textos ha esdevingut la fotografia digital de l’escriptor. Si saps que després d’escriure un text a raig podràs girar-lo com una mitja, permutar a plaer adjectius i substantius i construccions sintàctiques, potser t’ho penses molt menys. Com s’ho devien fer els escriptors a mà, o amb màquina d’escriure? Qualsevol canviava l’ordre de les frases d’un paràgraf unes quantes vegades! Escrivien millor, o només escrivien més bé?