Les aventures de Tom Sawyer (La Galera, 2008), de Mark Twain, és una bona lectura per a joves: entretinguda, divertida, positiva i narrada amb encert. A mi, però, m’agraden més Les aventures de Huckleberry Finn (Edebé, 2006). Els personatges estan més elaborats, començant per Huck, inoblidable narrador en primera persona; i seguint per Jim, l’esclau que va a l’encalç de la llibertat. També m’atrau l’estructura fluvial de la novel·la, que corre com el riu, creuant paisatges canviants i descobrint en el seu davallar gent de tota mena (bona gent, gairebé sempre). Potser els lectors més fets gaudiran més amb aquesta, però les dues paguen la pena. Si no s’han llegit, primer Tom i després Huck.Primer Tom i després Huck
Dilluns, 16 Juny 2008 per Ramon
Les aventures de Tom Sawyer (La Galera, 2008), de Mark Twain, és una bona lectura per a joves: entretinguda, divertida, positiva i narrada amb encert. A mi, però, m’agraden més Les aventures de Huckleberry Finn (Edebé, 2006). Els personatges estan més elaborats, començant per Huck, inoblidable narrador en primera persona; i seguint per Jim, l’esclau que va a l’encalç de la llibertat. També m’atrau l’estructura fluvial de la novel·la, que corre com el riu, creuant paisatges canviants i descobrint en el seu davallar gent de tota mena (bona gent, gairebé sempre). Potser els lectors més fets gaudiran més amb aquesta, però les dues paguen la pena. Si no s’han llegit, primer Tom i després Huck.


Ep! bona anotació, clar que si. I perquè hauries de fer ressenyes de clàssics com aquest sobre el que ja se n’han fet milers? És molt millor fer un breu comentari personal que convidi a la seva lectura (o relectura). Jo me’l vaig tornar a llegir no fa gaires anys, val la pena perquè hi veus més coses que d’infant, quan només gaudeixes de les aventures. . A mi el que més em frapa és el discerniment que fa en Huck, que malgrat haver estat educat en la societat del sud recelosa dels negres i amb molts prejudicis, ell arriba a la conclusió que “un cor que batega (el del bondadós Jim) és millor guia que una consciència mal formada”.
Si algú li fa mandra començar per en Tom Sawyer tampoc cal que ho faci, doncs en Huck al principi de la seva història ens fa cinc cèntims de les passades aventures.
Sí, tens raó. Per llegir-ne només un, triaria en Huck.
En tant que afeccionat a la literatura nord-americana, estic del tot d’acord amb vosaltres. A mi també em va agradar més “Huck” però recomano que si no els heu llegit, comenceu pel “Tom” i així veureu com la cosa va “in crescendo”. (V.O. of course)
Molt recomanable també la biografia d’en Mark Twain, tot un personatge.