La primera lectura d’estiu

La primera lectura d’estiu que recordo és Un saco de canicas, de Joseph Joffo. Fa molts anys, i no va ser una lectura meva. El llegia la meva tieta, que el portava a la piscina en un 2CV ple de nebots. El llibre se’m va gravar a la memòria per la coberta: un saquet de [...]

Llegeix el fil sencer »

Tres veus femenines

Tres veus femenines, italianes, intimistes. Tres escriptores excel·lents: Susanna Tamaro, Natalia Ginzburg i Marisa Madieri. Les he posat per ordre de fama, em penso. Si les posés per ordre de preferència, de gustos personals, ho faria just al revés. Verde agua (Minúscula, 2006), de Marisa Madieri, és una prosa d’una senzillesa potentíssima, un llibret excepcional.

Llegeix el fil sencer »

Una realitat ignorada

Hi ha llibres que et porten a noves lectures. Són com un despertador d’inquietuds, de ganes de conèixer, potser perquè t’obren els ulls a realitats ignorades, o et mostren les coses des d’un punt de vista diferent. M’ha passat amb El imperio (Anagrama, 2006), de Ryszard Kapuscinski. En aquests articles sobre l’antiga URSS, el brillant [...]

Llegeix el fil sencer »

Lectures d’estiu (segona pista i tercera pista: llibres llargs, llibres pendents)

 
Després de la primera pista, la segona i la tercera. També vull aprofitar aquests jorns tranquils (?) per encalçar lectures que se m’han escapat durant el curs. Algunes, perquè són massa llargues. D’altres, perquè no tenia els llibres a l’abast, i aconseguir-los requeria una mica d’esforç. Amb la lectura llarga ja m’hi he posat: Vida [...]

Llegeix el fil sencer »

Els bells camins que no menen enlloc

Algun dia m’agradaria saber quina relació hi ha entre la manera de passejar i la forma d’escriure dels nostres autors. I dic dels nostres perquè em fa l’efecte que el vincle entre excursions i literatura és ben peculiar a la nostra cultura. M’ha agradat aquesta cita d’en Prudenci Bertrana:
No tot són rutes amples i planes [...]

Llegeix el fil sencer »

Un bon partit

Mai se m’havia acudit comparar una novel·la amb un partit de tennis, però el títol i l’avinentesa de Wimbledon m’hi han portat gairebé sense voler. Parlo d’un llibre llarg, llarg. I bo, bo, com el partit d’aquesta tarda. Un buen partido (Anagrama, 2003), de Vikram Seth, és una obra fascinant, que ens passeja per la [...]

Llegeix el fil sencer »

Un editor catalitzador

Joan Sales em sorprèn cada dia més. Com a escriptor, després de llegir Incerta glòria (que ja tindrà el seu comentari), no m’havia de demostrar res més. Però la seva tasca d’editor i confident, la capacitat per generar bona literatura al seu voltant, el converteixen en un veritable catalitzador. Per fer-se’n una idea, aquest fragment:

Hi [...]

Llegeix el fil sencer »