Un són dos

Un són dos,
dos són tres,
tres són quatre,
quatre són sis,
sis són tres
i cinc són quatre.

Ja feia temps que no citava l’Amades. Aquesta és una de les endevinalles aritmètiques que recull al Cançoner. Ben mirat, ja compta bé…

Llegeix el fil sencer »

La llarga caminada

De la mà de Slavomir Rawicz, autor i protagonista de La llarga caminada (Símbol, 2007), entendrem d’una manera nova què és passar fred, passar gana, tenir por, creuar un desert a peu o escalar els cims de l’Himalaia amb poca cosa més que les mans. Mentre anem recorrent amb ell gairebé 7.000 km, de Sibèria [...]

Llegeix el fil sencer »

Parts d’una baldufa

Suposo que sorpreses lèxiques com les d’aquesta il·lustració (tantes parts té una baldufa?) són indicatives de la riquesa d’una llengua. Sembla una fotesa infantil, però em penso que no ho és tant. L’he trobat al diccionari Català-Valencià-Balear d’Alcover i Moll, una joia que es pot consultar en línia. Jugueu-hi una estona! Les baldufes estan de [...]

Llegeix el fil sencer »

Com una il·lustració de Norman Rockwell

Aquest estiu em vaig deixar temptar per la coberta de Un árbol crece en Brooklyn (Lumen, 2008), de Betty Smith. M’havia cridat l’atenció una il·lustració molt simpàtica de Norman Rockwell. I el llibre és ben bé com una làmina d’aquest pintor: realista, amable, sovint divertida, colorista sense estridències, amb un protagonisme evident dels nens, un [...]

Llegeix el fil sencer »

Una història d’amor al Líban

Quan vaig llegir Les escales de llevant (La Campana), d’Amin Maalouf, ja em va semblar que allò del Liban deu ser molt complicat. De tant en tant visito el blog d’en Ferran, i aquesta complexitat ha quedat més que confirmada: només amb els diaris d’aquí no podem fer-nos una idea real del que passa allà. [...]

Llegeix el fil sencer »

Lee y conducirás, no leas y serás conducido

Lee y conducirás, no leas y serás conducido. Sembla el títol d’un blog sobre llibres, però l’autora de la frase, vivint com vivia al segle XVI, no en va poder obrir mai cap. Si Santa Teresa de Jesús hagués viscut al segle XXI, i hagués dedicat temps a un blog, crec que hauria sigut molt bo. Perquè [...]

Llegeix el fil sencer »

Saki, contes amb un punt d’amargant

Feia temps que volia llegir els contes de Saki. M’han decebut una mica, si més no els recollits a Cuentos de humor y de horror (Anagrama, 2008). Són peces literàries lleugeres, divertides, tècnicament brillants. Però, per al meu gust, més àcides del compte. O, sense deixar els paràmetres gustatius, amb un punt d’amargant que me’ls [...]

Llegeix el fil sencer »