Les orenetes de William Maxwell

William Maxwell és una de les veus més poderoses de la narrativa nord-americana del segle XX. Va ser editor i conseller literari d’autors tan importants com J.D. Salinger, Flannery O’Connor o Eudora Welty (entre molts d’altres: n’he posat tres que m’agraden). A la seva tasca editorial, brillant, s’hi afegeix una producció literària exquisida, fins fa [...]

Llegeix el fil sencer »

Un nen per llogar-hi cadires

Avui és el Dia Universal dels Nens. Un dels més divertits que conec és El petit Nicolàs, l’escolar que més m’ha fet riure amb diferència. Els responsables: Sempé i Goscinny, que en una diada com la d’avui es mereixen un monument. Els llibres tenen una web. Si coneixeu aquest trapella i els seus amics, us [...]

Llegeix el fil sencer »

No es pot fer tot

Feia temps que no escrivia com aquests dies. Però, és clar, ha patit el blog. Espero que ben aviat pugui deixar veure per aquí alguna d’aquestes coses que em té enfeinat. Ho sento, però ho prefereixo.

Llegeix el fil sencer »

Com a sepulcre pudent de fora pintat

Així parla l’Eiximenis (tot citant Ovidi) dels homes que xerren molt, però demostren poca ciència i menys virtut. Com m’agradaria ser “l’hom acabat” que ell ens proposa.
Posà Ovidi que l’hom és acabat si és cient, virtuós e lligent e llenguat, mes si és ignorant, mal vivent e mal parler dix que era femer. Si era [...]

Llegeix el fil sencer »

Alfanhuí, un llibre de colors

Alfanhuí, de Rafael Sánchez Ferlosio, és un llibre de colors. També és una novel·la amb aire de picaresca, amb més malenconia que sàtira, amb més lirisme que humor. O potser és un llibre de fantasia, o un exercici de sinestèsia. També és un llibre d’ocells. Però, sobre tot, és un llibre de colors.

Llegeix el fil sencer »