Poema per a una mare

He estat buscant un text breu sobre la mare, perquè avui la meva fa anys: un aniversari rodó. Finalment, m’he decidit per un poema breu, breu, de Verdaguer, del Roser de tot l’any. No parla de la mare, sinó de l’amor. Però… són paraules sinònimes, no?
Es viure sense estimar
lo viure sense [...]

Llegeix el fil sencer »

Natalia Ginzburg: petites virtuts amb gran ofici

És ben curiós: del llibre Las pequeñas virtudes (Acantilado, 2002), de Natalia Ginzburg, el capítol que menys em va fer vibrar és el que tanca la selecció d’assaigs i dóna títol a l’obra. No és un mal article, tot i que no comparteixo alguns dels seus punts de vista sobre l’educació. Però, és que tots [...]

Llegeix el fil sencer »

Rondalles del nord i del sud

Les nostres terres són més variades que extenses. Dins la seva unitat general de llengua, raça i clima, es fa perceptible la diferència gradual de latituds conforme anem davallant dels avetars del Pirineu fins als boscos de palmeres d’Elx. En aquestes rondalles gironines i valencianes, i dins un aire de família prou de bon reconèixer, [...]

Llegeix el fil sencer »

L’estepa infinita: de tot allò a tot això

De L’estepa infinita (Empúries, 2008), d’Esther Hautzig, no en diré l’argument, perquè alguns pensarien: “ah, un altre llibre sobre aquella època…”. En aquest sentit, sí, és un altre llibre sobre tot allò. Només dic que jo animaré molta gent (jove o no) a llegir-lo, perquè valorin coses tan senzilles i necessàries com tenir una casa, [...]

Llegeix el fil sencer »

L’oda infinita de Maragall

Fa pocs dies he rellegit l’Oda infinita de Joan Maragall. Per al meu gust, és un bon poema sobre la vocació poètica, una teoria literària en vers, una brillant declaració d’intencions. Recordeu l’inici solemne i grandiós?
Tinc una oda començada
que no puc acabar mai;
dia i nit me l’ha dictada
tot quant canta en la ventada,
tot quant brilla [...]

Llegeix el fil sencer »