M’agrada aquesta manera d’entendre la literatura, la que Ramon Folch i Camarasa veu en el seu pare i que es podria dir d’ell mateix. Llàstima que no surti tota l’entrevista aquí, però paga la pena una visita.
Jo no sóc crític, sóc fill. Però sóc escriptor i això em dóna un cert dret també a jutjar l’obra literària de Folch i Torres. Jo, cada vegada més, em quedo… admirat -potser és una paraula molt gran-, però… em quedo amb un sentit, sí, amb un sentiment d’admiració davant de la manera d’escriure del meu pare que era d’una gran fluïdesa, d’una gran naturalitat. Potser a vegades no era tan pur com podien ser altres escriptors més curosos, diguem-ne. Però era d’una absoluta naturalitat. En sabia molt. El diàleg el dominava perfectament. I llavors és clar, la part descriptiva és on es revela o es torna a revelar, diguem-ne, l’escriptor de raça. I fa unes descripcions de paisatge, que a vegades ell no havia ni vist, que són una veritable petita joia literària.
Avui vinc a parlar d’una malaltia, si no et fa res, és clar. No, no cal preocupar-se pas!
I és que com que visc envoltada de gent que la pateix, fins i tot en un grau força extrem, me la van encomanar. He de dir, però que jo en pateixo més, molt més, lleument.
Avui m’ha ‘caigut’ a les mans ‘Malalt d’ocells’. :)
Suposo, i penso que no m’erro gaire, que serà un retrat del meu germà, germana petita, cunyat (el més malat de tot que fins i tot s’hi dedica professionalment)… i possiblement una mica de mi mateixa.
Bon cap de setmana!
Ui, malaltia greu, encomanadissa, i em penso que incurable. I que bonica! Em fa molta il·lusió que se segueixi llegint “Malalt d’ocells”, i m’encantaria que t’agradés. Bon cap de setmana igualment, i bona lectura!
Entranyable Folch i Torres!
Quants records d’infància
a les golfes de casa,
llibres de tapa dura
i fulls amarronats …
I quina enyorança
d’aquell que m’explicava
que a més de bona escritura
tenia una gran humanitat!
Un comentari que és un poema! Ja es veu que l’amor a les lletres va arrelar amb força, devia tenir bon sembrador. Gràcies, pel comentari i pel seguiment.