L’escriptor no pot ser jutge i part

Tot seguint amb el tema de la humilitat i els escriptors, no em puc estar de citar unes paraules de Joan Sales recollides a la web de Lletra:
Crec, amb tota franquesa -i també amb tot el respecte als qui són diferents de mi-, que l’autor és la persona menys indicada per analitzar la pròpia obra, [...]

Llegeix el fil sencer »

El poni de Steinbeck

De tard en tard apareixen al mercat reedicions que és millor no deixar escapar, perquè ves a saber quan tornen a publicar-se. Un cas recent és El pony colorado (Terapias Verdes, 2009), un breu recull de relats de John Steinbeck. Tots tenen com a protagonista el petit Jody, que viu amb els seus pares i [...]

Llegeix el fil sencer »

Una prosa preciosista

La prosa de Gabriel Miró és elegant i preciosa, o potser preciosista. És un narrador poeta, que s’encanta en el que veu i acaba explicant poc, o lentament. Però cada paràgraf es paladeja, les paraules sorprenents, com rescatades d’un oblit pregon, van sortint al pas dels ulls. Un exemple:
Asaf descansó el cántaro en la caliente [...]

Llegeix el fil sencer »

Réquiem por Nagasaki

Dos lectures recents m’han impressionat especialment. Les dues, dures. Les dues, positives. De moment esmento la primera: Réquiem por Nagasaki, de Paul Glynn (Impresión Gráfica, 1999). Les bombes atòmiques sobre el Japó van tenir efectes devastadors, només els testimonis directes en poden donar una idea prou aproximada. Però el que hauria de ser una lectura [...]

Llegeix el fil sencer »

Cançoneta incerta

Encara és dimarts, i falta una mica perquè surti a tombar i a prendre l’aire o, com diuen els experts en trescar, a badar la tardor (ara sí). Quan ho faci, potser em trobaré amb un corriol petit que s’esqueixa del camí, un viarany tot just esbossat. I potser em preguntaré, taral·lejant Carner:
Aquest camí tan [...]

Llegeix el fil sencer »

El capote de Gogol

Per aprendre a escriure, com en tantes altres coses, el millor és fixar-se en un mestre. Nicolai Gogol ho és, i el seu conte El capote (Nórdica, 2008) és una obra perfecta. De tan curta, parlem d’essència narrativa. M’agradaria escriure un argument així, descriure uns personatges com els seus, redactar les seves frases rodones, provocar [...]

Llegeix el fil sencer »

La vida, “raro asunto”

M’agrada Miguel d’Ors, per poemes com aquest Raro asunto:

Raro asunto la vida: yo que pude
nacer en 1529,
o en Pittsburg o archiduque, yo que pude
ser Chesterton o un bonzo, haber nacido
gallego y d’Ors y todas estas cosas.
Raro asunto
que entre la muchedumbre de los siglos,
que existiendo la China innumerable,
y Bosnia, y las cruzadas, y los incas,
fuese a [...]

Llegeix el fil sencer »