L’escriptor no pot ser jutge i part

Tot seguint amb el tema de la humilitat i els escriptors, no em puc estar de citar unes paraules de Joan Sales recollides a la web de Lletra:
Crec, amb tota franquesa -i també amb tot el respecte als qui són diferents de mi-, que l’autor és la persona menys indicada per analitzar la pròpia obra, [...]

Llegeix el fil sencer »

Els esborranys de Borges

Avui m’ha caigut un cartronet de dins d’un llibre. L’anava a llençar, paperot vell, però abans li he donat la volta, i m’he trobat amb la cara d’en Borges. L’he obert, és clar. No ho copio tot, amb quatre ratlles en faré prou:
Personalmente, debo confesarlo, soy un eterno sorprendido. Me sigue sorprendiendo el hecho de [...]

Llegeix el fil sencer »

Un dol observat

C.S. Lewis potser és més famós per les seves obres de ficció (com Les cròniques de Narnia) que pels seus assaigs. Aquests, però, destaquen per una extremada coherència lògica i pel seu estil directe i clar. Un dol observat ve a ser un diari del procés interior de l’autor en el dol per la malaltia [...]

Llegeix el fil sencer »

Llibres que m’agradarien per Sant Jordi

I doncs, quins llibres m’agradarien per Sant Jordi? En tinc uns quants de clissats, gràcies als consells de bons amics. Per exemple, fa temps que vaig al darrera de les Notes del capvesprol d’en Josep Pla (Destino, 2001). O la Divina comèdia de Dante, en la edició bilingüe de Joan F. Mira (Proa, 2000). Per [...]

Llegeix el fil sencer »

Natalia Ginzburg: petites virtuts amb gran ofici

És ben curiós: del llibre Las pequeñas virtudes (Acantilado, 2002), de Natalia Ginzburg, el capítol que menys em va fer vibrar és el que tanca la selecció d’assaigs i dóna títol a l’obra. No és un mal article, tot i que no comparteixo alguns dels seus punts de vista sobre l’educació. Però, és que tots [...]

Llegeix el fil sencer »

Rondalles del nord i del sud

Les nostres terres són més variades que extenses. Dins la seva unitat general de llengua, raça i clima, es fa perceptible la diferència gradual de latituds conforme anem davallant dels avetars del Pirineu fins als boscos de palmeres d’Elx. En aquestes rondalles gironines i valencianes, i dins un aire de família prou de bon reconèixer, [...]

Llegeix el fil sencer »

Com a sepulcre pudent de fora pintat

Així parla l’Eiximenis (tot citant Ovidi) dels homes que xerren molt, però demostren poca ciència i menys virtut. Com m’agradaria ser “l’hom acabat” que ell ens proposa.
Posà Ovidi que l’hom és acabat si és cient, virtuós e lligent e llenguat, mes si és ignorant, mal vivent e mal parler dix que era femer. Si era [...]

Llegeix el fil sencer »