Feeds:
Entrades
Comentaris

Arxiu de la ‘Pàgines viscudes’ Categoria

Réquiem por Nagasaki

Dos lectures recents m’han impressionat especialment. Les dues, dures. Les dues, positives. De moment esmento la primera: Réquiem por Nagasaki, de Paul Glynn (Impresión Gráfica, 1999). Les bombes atòmiques sobre el Japó van tenir efectes devastadors, només els testimonis directes en poden donar una idea prou aproximada. Però el que hauria de ser una lectura [...]

Llegeix el fil sencer »

Tagore i la literatura juvenil

Tot llegint les memòries d’infància del poeta Rabindranath Tagore, m’he trobat amb una reflexió que m’ha fet pensar. Diria que hi estic força d’acord, però no sé si ho diria gaire fort, perquè encara hi puc prendre mal. Per allò dels matisos i d’acotar bé els termes…
 
La literatura juvenil como tal aún no se había [...]

Llegeix el fil sencer »

És ben curiós: del llibre Las pequeñas virtudes (Acantilado, 2002), de Natalia Ginzburg, el capítol que menys em va fer vibrar és el que tanca la selecció d’assaigs i dóna títol a l’obra. No és un mal article, tot i que no comparteixo alguns dels seus punts de vista sobre l’educació. Però, és que tots [...]

Llegeix el fil sencer »

Cósima

Una vegada, ara sembla que faci molt de temps, vaig parlar de tres veus femenines, italianes, per a mi captivadores. No fa gaire he descobert una altra autora per afegir a aquest grup selecte de narradores de la intimitat. A Cósima (Nórdica, 2007), Grazia Deledda sap polsar amb elegància les cordes del record, i la [...]

Llegeix el fil sencer »

No es pot fer tot

Feia temps que no escrivia com aquests dies. Però, és clar, ha patit el blog. Espero que ben aviat pugui deixar veure per aquí alguna d’aquestes coses que em té enfeinat. Ho sento, però ho prefereixo.

Llegeix el fil sencer »

De la mà de Slavomir Rawicz, autor i protagonista de La llarga caminada (Símbol, 2007), entendrem d’una manera nova què és passar fred, passar gana, tenir por, creuar un desert a peu o escalar els cims de l’Himalaia amb poca cosa més que les mans. Mentre anem recorrent amb ell gairebé 7.000 km, de Sibèria [...]

Llegeix el fil sencer »

La primera lectura d’estiu que recordo és Un saco de canicas, de Joseph Joffo. Fa molts anys, i no va ser una lectura meva. El llegia la meva tieta, que el portava a la piscina en un 2CV ple de nebots. El llibre se’m va gravar a la memòria per la coberta: un saquet de [...]

Llegeix el fil sencer »

Entrades més antigues »