Cançoneta incerta

Encara és dimarts, i falta una mica perquè surti a tombar i a prendre l’aire o, com diuen els experts en trescar, a badar la tardor (ara sí). Quan ho faci, potser em trobaré amb un corriol petit que s’esqueixa del camí, un viarany tot just esbossat. I potser em preguntaré, taral·lejant Carner:
Aquest camí tan [...]

Llegeix el fil sencer »

La vida, “raro asunto”

M’agrada Miguel d’Ors, per poemes com aquest Raro asunto:

Raro asunto la vida: yo que pude
nacer en 1529,
o en Pittsburg o archiduque, yo que pude
ser Chesterton o un bonzo, haber nacido
gallego y d’Ors y todas estas cosas.
Raro asunto
que entre la muchedumbre de los siglos,
que existiendo la China innumerable,
y Bosnia, y las cruzadas, y los incas,
fuese a [...]

Llegeix el fil sencer »

La menta traÿdora

La menta traÿdora
floreix i no grana,
tan enganyadora
com la glòria humana.
Coneixeu els Brins d’Espígol, d’en Verdaguer? Aquest poemet n’és una mostra. No us venen ganes de saber què diu de l’argelaga, del baladre, de la prímula o de la rosa, del desmai i del magnoli, dels gessamins o dels apagallums? O del moraduix, del pensament, fins [...]

Llegeix el fil sencer »

Les adquisicions d’aquest any

Podria semblar que m’he passat els últims dies llegint les novetats de Sant Jordi, oblidant els lectors d’aquest blog. Què fresc! Doncs no, llegir he llegit molt poquet, i escriure… gens! Ja ho heu comprovat els que em demanàveu per les adquisicions de la diada. Però han vingut dos dies de festa i he tingut [...]

Llegeix el fil sencer »

Poema per a una mare

He estat buscant un text breu sobre la mare, perquè avui la meva fa anys: un aniversari rodó. Finalment, m’he decidit per un poema breu, breu, de Verdaguer, del Roser de tot l’any. No parla de la mare, sinó de l’amor. Però… són paraules sinònimes, no?
Es viure sense estimar
lo viure sense [...]

Llegeix el fil sencer »

L’oda infinita de Maragall

Fa pocs dies he rellegit l’Oda infinita de Joan Maragall. Per al meu gust, és un bon poema sobre la vocació poètica, una teoria literària en vers, una brillant declaració d’intencions. Recordeu l’inici solemne i grandiós?
Tinc una oda començada
que no puc acabar mai;
dia i nit me l’ha dictada
tot quant canta en la ventada,
tot quant brilla [...]

Llegeix el fil sencer »

Caminem si us plau, que la nit s’acosta

Sant Josep anava
molt arrupidet,
la Verge Maria
tremolant de fred.
    Saltant i ballant
    ‘nirem a Betlem
    i allà en el pessebre
    bé l’adorarem.
Caminem, Maria,
caminem si us plau,
que la nit s’acosta,
la nit de Nadal.
Encara que ho sembli, al país dels Kokamuskes no han tancat per vacances: més aviat han començat el curs força enfeinats. Com diu aquella cançó, [...]

Llegeix el fil sencer »