Mots i maons

Estalviar maons o mots, és la jugada més noble i austera del constructor i del versificador. Aquell, component la casa; aquest, edificant un poema. Cap casa ni cap poema no han de fer riure ni plorar una vegada signats i datats. El darrer cop de mà: lluors, gerdors i flaires, deixeu-los al sant esperit. J. [...]

Llegeix el fil sencer »

Innovacions al blog

De vegades he pensat que un blog és com un vídeo-club o una botiga de màquines d’escriure: un mal negoci, que dóna molta feina i pocs diners, però què té els seus clients fidels i que es manté obert per motius més aviat romàntics i idealistes, ben diferents de la rendibilitat. Com passa a la [...]

Llegeix el fil sencer »

La vibració d’una corda ben tensa

Que sigui la meva ànima la corda d’un llaüt per sempre igual i tensa i que el destí no em pugui arrencar, decebut, sinó una sola nota, invariable, immensa. Una nota molt greu i molt constant. Vençut no sigui mai el clau que tiba i que defensa la viva pulcritud de la vibració d’una corda [...]

Llegeix el fil sencer »

Joan Perucho: erudició o entabanada?

– Aquest formatge és excel·lent, d’una rara densitat. D’on l’heu tret? – No ho sé. Per què?– digué el nostre pietós recaptador d’impostos. – Perquè, si és bo, el formatge, essent com és un element pesat, baixa a l’estómac, es barreja amb els altres aliments i ajuda a fer la digestió. Això, si abans s’ha [...]

Llegeix el fil sencer »

Existeix un humor català?

De vegades em pregunto si existeix un humor català, diferent –per exemple– de l’humor castellà, per no dir de l’andalús o del gallec. Evidentment, en un post de quatre ratlles no es pot resoldre la qüestió, que mereix un estudi seriós i fonamentat, i sobre la que ja hi deu haver molt escrit. En tot [...]

Llegeix el fil sencer »

El salt del lladre

Se conta del famós Ferrer de Talaixà que, una vegada, encorralat a una cinglera sense sortida, destralejà un gros plançó d’alzina i enroscant-se com una serp per son forcat se deixà caure per l’espadat, arribant il·lès a baix. Aquesta sort tingué imitadors en altres ocasions semblants, no sempre amb la mateixa fortuna, coneguent-se amb el [...]

Llegeix el fil sencer »

Canvi de taula

Vaig deixar el blog ara fa un any, amb un post que parlava del que ocupava la meva taula, un moble a mig camí entre la realitat i la figuració. Ja no hi són els llibres de Stegner i Villar, que em van agradar. El d’en Pla encara dura, en vaig fent glopets entre mos [...]

Llegeix el fil sencer »