La naturalitat d’en Folch i Torres

M’agrada aquesta manera d’entendre la literatura, la que Ramon Folch i Camarasa veu en el seu pare i que es podria dir d’ell mateix. Llàstima que no surti tota l’entrevista aquí, però paga la pena una visita.
Jo no sóc crític, sóc fill. Però sóc escriptor i això em dóna un cert dret també a jutjar [...]

Llegeix el fil sencer »

L’escriptor no pot ser jutge i part

Tot seguint amb el tema de la humilitat i els escriptors, no em puc estar de citar unes paraules de Joan Sales recollides a la web de Lletra:
Crec, amb tota franquesa -i també amb tot el respecte als qui són diferents de mi-, que l’autor és la persona menys indicada per analitzar la pròpia obra, [...]

Llegeix el fil sencer »

El capote de Gogol

Per aprendre a escriure, com en tantes altres coses, el millor és fixar-se en un mestre. Nicolai Gogol ho és, i el seu conte El capote (Nórdica, 2008) és una obra perfecta. De tan curta, parlem d’essència narrativa. M’agradaria escriure un argument així, descriure uns personatges com els seus, redactar les seves frases rodones, provocar [...]

Llegeix el fil sencer »

Els esborranys de Borges

Avui m’ha caigut un cartronet de dins d’un llibre. L’anava a llençar, paperot vell, però abans li he donat la volta, i m’he trobat amb la cara d’en Borges. L’he obert, és clar. No ho copio tot, amb quatre ratlles en faré prou:
Personalmente, debo confesarlo, soy un eterno sorprendido. Me sigue sorprendiendo el hecho de [...]

Llegeix el fil sencer »

Un senyor de Barcelona

Si jo fos en Josep Pla, diria que Un senyor de Barcelona és un llibre magnífic, interessant, generós, divertit. Un llibre d’adjectius precisos, encertats, d’un lèxic riquíssim i saborós. De les lectures d’aquest estiu, Un senyor de Barcelona, d’en Josep Pla, és la que més m’ha impressionat. Hi he conegut un senyor (el senyor Puget), [...]

Llegeix el fil sencer »

L’oda infinita de Maragall

Fa pocs dies he rellegit l’Oda infinita de Joan Maragall. Per al meu gust, és un bon poema sobre la vocació poètica, una teoria literària en vers, una brillant declaració d’intencions. Recordeu l’inici solemne i grandiós?
Tinc una oda començada
que no puc acabar mai;
dia i nit me l’ha dictada
tot quant canta en la ventada,
tot quant brilla [...]

Llegeix el fil sencer »

Talent i sort

Creo que la mayoría de las personas tienen cierto grado de talento para alguna cosa: formas, colores, palabras, sonidos. El talento anda por dentro de nosotros como las astillas a la espera de una cerilla, pero algunas personas con un don tan grande como los demás son menos afortunadas. El destino nunca suelta una cerilla [...]

Llegeix el fil sencer »