El capote de Gogol

Per aprendre a escriure, com en tantes altres coses, el millor és fixar-se en un mestre. Nicolai Gogol ho és, i el seu conte El capote (Nórdica, 2008) és una obra perfecta. De tan curta, parlem d’essència narrativa. M’agradaria escriure un argument així, descriure uns personatges com els seus, redactar les seves frases rodones, provocar [...]

Llegeix el fil sencer »

La meravellosa història de Peter Schlemihl

La maravillosa historia de Peter Schlemihl, d’Adelbert Von Chamisso (Nórdica, 2008) no és una obra nova, perquè l’autor és un romàntic alemany del segle XIX, i ja en vida de l’escriptor va ser un títol d’èxit. Lo nou és l’edició de Nòrdica, tan acurada com sempre. És una narració aconseguida, un conte de ritme impecable, [...]

Llegeix el fil sencer »

L’home que plantava arbres

Un relat breu molt adient per aquestes dates: L’home que plantava arbres, de Jean Giono. És una narració positiva, que deixa clar que cal pensar bé per encertar, i ajuda a fer-nos creure que tenir un món millor està a les nostres mans (a les dues de cadascun). M’està agradant força el Cercle de Viena, [...]

Llegeix el fil sencer »

Jo sé un castell a no sé on

Jo sé un castell a no sé on: un rei quiet a dintre hi resta, s’està amagat a un lloc pregon i no surt mai a la finestra. Té un munt de coses tot voltant entre invisibles sentinelles; cent remoroses fontanelles pel sostre avall van regalant. I allò que han vist amb ull ben clar [...]

Llegeix el fil sencer »

Escriure llarg

Per a mi, l’estiu sempre ha sigut el temps d’escriure llarg: d’acabar bé els contes, de treballar a fons els articles, o de fer una novel·la. Durant el curs, només arribo a escriure curt: redactar una carta, contestar un mail, i (últimament) actualitzar el blog. Ja veurem què passa aquest primer estiu de Kokamuskes: si [...]

Llegeix el fil sencer »

Una novel·la escrita amb cisell (Ignacio Aldecoa)

El fulgor y la sangre (Espasa-Calpe, 1996) és una novel·la d’Ignacio Aldecoa, una de les millors obres llargues de l’autor (els contes són excepcionals, però no m’agrada comparar gèneres diferents). És una novel·la de descripcions minucioses i diàlegs tallants, com tants textos de la narrativa espanyola dels 50, que semblen esculpits en una pedra duríssima. [...]

Llegeix el fil sencer »