L’oda infinita de Maragall

Fa pocs dies he rellegit l’Oda infinita de Joan Maragall. Per al meu gust, és un bon poema sobre la vocació poètica, una teoria literària en vers, una brillant declaració d’intencions. Recordeu l’inici solemne i grandiós?
Tinc una oda començada
que no puc acabar mai;
dia i nit me l’ha dictada
tot quant canta en la ventada,
tot quant brilla [...]

Llegeix el fil sencer »

No sóc pas mestre

Un amic m’ha dit, no fa gaire, que li agrada aquest blog, però que les ressenyes són massa curtes. Li contesto aquí mateix: primer de tot, agraint l’elogi; i tot seguit, dient-li que només té raó a mitges. Habitualment no faig ressenyes, per això escric tan poc. Una ressenya és un examen crític més o [...]

Llegeix el fil sencer »

Crítiques amigues

Un dia, tot parlant amb un gran lector, per aquelles vel·leïtats de les converses, van sortir a dir les obres literàries d’un conegut comú. Quan vaig esmentar que jo encara no les havia llegit, em va dir afortunat. Després, quan ja no hi era, vaig pensar: “què en deu opinar, de les meves?”. Això de [...]

Llegeix el fil sencer »