Qui pot explicar una mare?

Hi ha realitats que probablement no es puguin conèixer de veritat si no es viuen. Per exemple, no crec que la maternitat es pugui explicar amb paraules i, si es pogués, no crec que els homes l’entenguéssim del tot. Però no s’ha de menystenir el poder d’aquells manobres artistes, que saben triar i col·locar els [...]

Llegeix el fil sencer »

La naturalitat d’en Folch i Torres

M’agrada aquesta manera d’entendre la literatura, la que Ramon Folch i Camarasa veu en el seu pare i que es podria dir d’ell mateix. Llàstima que no surti tota l’entrevista aquí, però paga la pena una visita. Jo no sóc crític, sóc fill. Però sóc escriptor i això em dóna un cert dret també a [...]

Llegeix el fil sencer »

Una prosa preciosista

La prosa de Gabriel Miró és elegant i preciosa, o potser preciosista. És un narrador poeta, que s’encanta en el que veu i acaba explicant poc, o lentament. Però cada paràgraf es paladeja, les paraules sorprenents, com rescatades d’un oblit pregon, van sortint al pas dels ulls. Un exemple: Asaf descansó el cántaro en la [...]

Llegeix el fil sencer »

Una novel·la escrita amb cisell (Ignacio Aldecoa)

El fulgor y la sangre (Espasa-Calpe, 1996) és una novel·la d’Ignacio Aldecoa, una de les millors obres llargues de l’autor (els contes són excepcionals, però no m’agrada comparar gèneres diferents). És una novel·la de descripcions minucioses i diàlegs tallants, com tants textos de la narrativa espanyola dels 50, que semblen esculpits en una pedra duríssima. [...]

Llegeix el fil sencer »