Parts d’una baldufa

Suposo que sorpreses lèxiques com les d’aquesta il·lustració (tantes parts té una baldufa?) són indicatives de la riquesa d’una llengua. Sembla una fotesa infantil, però em penso que no ho és tant. L’he trobat al diccionari Català-Valencià-Balear d’Alcover i Moll, una joia que es pot consultar en línia. Jugueu-hi una estona! Les baldufes estan de [...]

Llegeix el fil sencer »

Un cove sense peixos

Avui he anat a pescar. Si prenem al peu de la lletra la definició de PESCAR al DIEC2 (Agafar peix traient-lo de l’aigua) estic dient una mentida. No com la primera accepció de la paraula MENTIDA (Asserció feta conscientment contra la veritat), sinó més aviat en el sentit, també vàlid, de Il·lusió, engany a mi [...]

Llegeix el fil sencer »

Un tresor a mà

Tenir un tresor a casa està prou bé: quan necessites una joia o una perla, no has d’anar gaire lluny ni desenterrar res per a trobar-la. En un lleixa, ben a l’abast, hi tenim el Tesoro de la lengua castellana o española de Sebastián de Covarrubias, un tresor riquíssim i antic, una meravella del segle [...]

Llegeix el fil sencer »

Llegir el llistí telefònic

Llegir obres de referència per passar l’estona pot semblar un disbarat. Home, si és el llistí telefònic, la bestiesa és evident. Però quan són obres ben triades i toquen algun ram que ens interessa, resulten una lectura entretinguda i profitosa. A més, tenen  avantatges: pots començar per on vulguis, ho pots deixar quan te’n cansis [...]

Llegeix el fil sencer »