Les Rondalles de Verdaguer

He acabat fa poc les Rondalles de Jacint Verdaguer, i m’ho he passat molt bé. D’una banda, perquè la prosa verdagueriana és clara i fresca, no s’embolica amb complexitats, i als aprenents d’escriptor aquestes lliçons ens ajuden. Tot el text regalima una naturalitat i senzillesa que no semblen casuals: fa ben bé l’efecte que l’autor [...]

Llegeix el fil sencer »

Alfàbrega per espantar els mosquits

Ja han arribat els mosquits. Hi ha qui ha repartit per casa petites mates d’alfàbrega, confiant en el poder repel·lent de les seves fulles. Jo més aviat recelava, una mica foteta i tot. Però la saviesa popular compta amb arguments sòlids, i amb valedors que es fan escoltar, de tan bé com diuen les coses. [...]

Llegeix el fil sencer »

Els contes russos d’Afanas’ev

Llegir els contes russos recollits per Afanas’ev és anar de sorpresa en sorpresa. Ens obre les portes a unes aventures màgiques que encantaran als incondicionals de la literatura fantàstica i als amants de les rondalles. No n’he trobat cap edició en català, però n’hi ha unes quantes en castellà, per exemple Cuentos populares rusos (Anaya, 2007). [...]

Llegeix el fil sencer »

Els pobles de la Cerdanya

Soriguera, Soriguerola, Talltorta, Ventajola, Alp, Das, Olopte, Cortàs, Salit i la Vila, Vilanova i Angustrina, toca-sons de Bajande, repicons d’Estavar, llepaupins de Llívia, gormands de Puigcerdà, porqueirols de Sant Martí, burros de Bolvir, nobles de Saga, cavallers de Ger, rovellats d’All, bufabuines d’Isòvol, corbells de Bellver, gitanos de Montellà. Aquesta cançó popular és com un [...]

Llegeix el fil sencer »

Adéu, Sant Jordi, fins l’any que ve

Adéu, Sant Jordi, fins l’any que ve, que, si em deu salut i vida, ja us promet que tornaré.   Una cançó perfecta per acomiadar la diada. La cantaven els romeus eivissencs, en tornant de l’aplec a l’esglesiola de Sant Jordi.  L’Amades mai falla, sempre et fa quedar bé…

Llegeix el fil sencer »

Aigua, aigua

Aigua, aigua, que fa la vista clara. Quantes boques cridaríem la dita, en aquests temps de sequera. M’encanta el refranyer català-castellà, és una plana molt ben feta: completa, precisa, seriosa, fàcil de consultar… Una bona eina a l’hora d’escriure, per aprendre maneres de dir ben nostres.

Llegeix el fil sencer »

Pinta portes per poc preu

Pere Pau, pintor pastera, pinta portes per poc preu. És un embarbussament ben clàssic, un simple joc fonètic. O no? Aquesta mania de llegir coses d’en Joan Amades… et descobreix històries increïbles. Com la d’en Pere Pau, pintor, que va fer un pressupost per decorar les portes de l’orgue de la catedral de Tarragona. I [...]

Llegeix el fil sencer »