La llarga caminada

De la mà de Slavomir Rawicz, autor i protagonista de La llarga caminada (Símbol, 2007), entendrem d’una manera nova què és passar fred, passar gana, tenir por, creuar un desert a peu o escalar els cims de l’Himalaia amb poca cosa més que les mans. Mentre anem recorrent amb ell gairebé 7.000 km, de Sibèria [...]

Llegeix el fil sencer »

“Qui és l’últimaaa? Servidoraaa…” al cim del món

Fa poques setmanes, els diaris anaven plens de les cues que calia fer per deixar petjada al cim de l’Everest. Si no fos pel patetisme de la situació, i perquè s’hi mor gent, la foto de les aglomeracions al graó de Hillary faria més gràcia que pena: semblava la cua d’una carnisseria o d’un mostrador [...]

Llegeix el fil sencer »

Els pobles de la Cerdanya

Soriguera, Soriguerola, Talltorta, Ventajola, Alp, Das, Olopte, Cortàs, Salit i la Vila, Vilanova i Angustrina, toca-sons de Bajande, repicons d’Estavar, llepaupins de Llívia, gormands de Puigcerdà, porqueirols de Sant Martí, burros de Bolvir, nobles de Saga, cavallers de Ger, rovellats d’All, bufabuines d’Isòvol, corbells de Bellver, gitanos de Montellà. Aquesta cançó popular és com un [...]

Llegeix el fil sencer »

Argumentació amb fonament

De vegades, a l’hora de defensar les nostres preferències, estem tan convençuts de les raons pròpies que hi donem la consistència de veritats evidents i de lògica incontestable. Però sovint el cor ens enganya, i caiem en arguments poc fonamentats. Com els del bo d’en Chisco, a Peñas arriba, de José María de Pereda: -Pues [...]

Llegeix el fil sencer »

Els dos campanars del Canigó

Heu llegit mai el fragment dels dos campanars, al Canigó de Jacint Verdaguer? És un diàleg d’un dramatisme intens, que ens transporta als Pirineus en un moment, i recrea amb vivesa i sentiment les restes enrunades dels dos monestirs: Com dos gegants d’una llegió sagrada sols encara hi ha drets dos campanars: són los monjos [...]

Llegeix el fil sencer »

Per què pugem les muntanyes?

Pujar muntanyes està bé, jo ho faig menys del que m’agradaria. Però tot sovint, de camí cap el cim, mentre vaig traient el fetge per la boca, em pregunto: com m’he embolicat altre cop? Què se m’hi ha perdut, allà dalt? És una pregunta retòrica, és clar. O no? A Las montañas de la mente: [...]

Llegeix el fil sencer »