Sense esperar l’estació correcta

La primavera ho anava endreçant tot: la rosa al roser i l’ocell a la branca. Mireu quina frase més bonica! És de Mercè Rodoreda, a Jardí vora el mar. Tot just obrim les portes de la tardor, però m’ha agradat tant que no he volgut esperar a l’estació correcta.

Llegeix el fil sencer »

L’adéu del maig

¡Com s’engalanen les serres, com s’empal·lien los colls amb sos verdosos domassos clapejats de blanc i groc! A ses plantes han esteses catifes de mil colors, i amb corones de llum pura circuïts estan sos fronts. Los ceps abriguen la vinya, los arboços lo turó. Cada cim té un mantell d’arbres, cada arbre un mantell [...]

Llegeix el fil sencer »

Falciots

Avui m’ha semblat sentir el primer falciot de l’any. He tret el cap per la finestra, però… res. Potser ha sigut una falsa impressió, el refilet d’un altre ocell (una merla? una cardina?) m’ha arribat escapçat i s’assemblava al xerric dels falciots. Però fa calor de falciot, el curs ha agafat velocitat de falciot, l’estiu [...]

Llegeix el fil sencer »