Escriure fàcil és difícil

És sempre més assequible i fàcil escriure coses confuses i enrevessades que escriure una llengua intel·ligible i normal. Això deia en Josep Pla, i tenia molta raó. Tot sovint, davant del text acabat de redactar, em pregunto: “i tot això… no ho podria haver dit senzill?”. Les idees que vull transmetre de vegades són com una massa informe, una amalgama de materials poc aprofitables entre els que veig brillar alguns elements de valor. Però no acabo de trobar la manera de destriar-los, i em vaig embolicant, com quan desfaig els nusos del fil de cuca. Agafo les paraules, les canvio de lloc, les combino diferent, reviso els verbs… i res. Fins que de cop (no sempre), les peces encaixen, i la idea es veu clara i elegant, com si hagués estat sempre allà. Em penso que acabo de demostrar l’agudesa d’en Pla, que tantes frases rodones i encertades va escriure. M’he posat pedant, i ell preferia un país d’analfabets que un país de pedants. Però he escrit, i m’ho he passat bé. Ja simplificaré…