Llops que fan riure

Quan trobem llops en un llibre, acostumen a fer por. Als contes amb llop, el llop és el dolent (parlo de versions clàssiques). A les novel·les d’aventures, si l’hivern ha sigut llarg i fred, més val que el protagonista no hagi de creuar cap bosc nevat, perquè sentirà udolar la trepa famolenca abans que es faci fosc, i probablement anirà just de munició. Però avui volia parlar d’uns llops que no fan por, sinó riure. Farley Mowat, un científic un pèl llampat i amb unes dots narratives admirables, va escriure fa uns anys Los lobos también lloran (Debate, 1986), un llibre en què explicava la seva estada en solitari en mig d’un estol de llops, per tal d’estudiar els seus costums. Vaig riure molt, i la meva visió dels llops va canviar una mica. La dels científics, també…

Anuncis

2 pensaments sobre “Llops que fan riure

  1. Retroenllaç: Llibres de llops « El país dels Kokamuskes

  2. Retroenllaç: Lectures per a amants de la natura « El país dels Kokamuskes

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s