Era mayo y exámenes: encara impressionat per aquesta frase em va presentar el meu amic Xavier Fàbrega Días de reyes magos (Anaya, 2007), un llibre d’Emilio Pascual que el captivà gairebé a l’instant. Si la memòria no em falla, se’l va llegir dues vegades seguides, d’una tirada. Com sempre que un títol l’entusiasmava, de seguida el va recomanar amb passió a familiars i amics lectors. Un llibre prodigiós, amb un atractiu especial. El millor: uns personatges amb ganxo, una història ben lligada, les il·lustracions de Javier Serrano (la gran il·lustració, per ser exactes) i, sobre tot, les contínues referències a altres llibres (formidable el romance sobre el Quijote). Si es vol apreciar el text en tota la seva riquesa, per a mi és fonamental llegir-lo en l’acurada edició de Toni Cassany. Emmarca el llibre amb un pròleg i un epíleg molt aclaridors, i les notes són realment útils per no perdre’s ni un detall. De la novel·la no m’agrada el final, però una bona lectura, com la d’en Toni, li pot donar sentit.
Ramon:
Per fi he pogut dedicar uns minuts a visitar el teu blog. Està molt i molt bé, cada vegada més. El motiu que t’escrigui és donar-te les gràcies per la teva elogiosa referència en el teu blog.
Ahir em vaig acabar la carretera. Duríssima. Ara buscaré què en dius… Una abraçada.
Encara no he fet el post de “La carretera”. I estic treballant en uns índex útils, a veure si me’n surto. Si algú llegeix aquest comentari i em fa algun suggeriment…