Per què m’agrada Folch i Torres (segona raó)

Josep Maria Folch i Torres m’agrada molt perquè era un escriptor de debò. Vull dir que era un escriptor de cap a peus; un escriptor amb tots els ets i els uts; o, si voleu, un escriptor d’una peça (el que em ve de gust dir és que era un escriptor integral, però sona a pa). Se l’hi donava escriure, hi tenia la mà trencada, ho sabia i li agradava. Conscient de la seva capacitat literària, en va fer ocupació principal, el sentit de la seva vida. Era, doncs, un autor vocacional, com ho són els bons metges o els bons mestres. Encara m’agrada més perquè ho va aconseguir: aquesta gent que assoleix els objectius que s’ha marcat, sempre genera una enveja saludable. Va ser un autor popular, molt llegit: podia viure del que escrivia (enveja màxima!). Tot això, sense deixar-se pel camí ni la qualitat literària ni els ideals personals (que són una tercera raó que exposaré més endavant).

Anuncis

2 pensaments sobre “Per què m’agrada Folch i Torres (segona raó)

  1. M’agrada molt que gent il.lustrada i llegida com tu faci una bona i sentida memòria de’n Folch i Torres, entre altres coses perquè malauradament se’l recorda molt poc, sobretot pel que fa a el sector governamental i cultural d’aquest païs. Folch fou un catalanista i un cristià i això li va comportar problemes en vida, primer durant la guerra i després durant el franquisme.
    Un cop començada la guerra, van estar a punt de tancar la seva revista Patufet (que era la principal font d’ingressos) per ser “un niu de cristians” i pel perill que deien que això comportava pels infants (milicians analfabets!!) però com que també era un símbol del catalanisme al final es va salvar de la crema, sempre i quan no es fes cap referència a la religió. Afortunadament en Folch sabia esquivar la censura, com per exemple en una pàgina viscuda que deia “el diumenge la família X va anar al lloc on acustumaven a anar tots els diumenges” i tothom ja ho entenia.
    Si durant la guerra el perseguien per cristià, un cop acabada el perseguien per catalanista. Li van tancar la revista perquè era en català i la va passar magre perquè tenia, si no recordo malament, 11 fills que mantenir. Malgrat tot se’n van anar sortint. Durant el franquisme es van anar editant els seus llibres amb l’excusa de que eren fons editorials, esquivant un altre cop la censura, aquest cop la franquista.
    Ha estat en definitiva una gran figura, perjudicada pel franquisme, però que a tots aquells que avui s’omplen la boca amb la memòria històrica no els hi interessa reivindicar. Potser si en comptes de ser un bon cristià, hagués estat un revolucionari trinxeraire ara en farien les mil lloances. S’obliden però, que gràcies als seus llibres, la flama de la llengua va seguir cremant, i vàries generacions de la postguerra van poder llegir, formar-se i entretenir-se en català quan gairebé no hi havien oportunitats per fer-ho.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s