La claredat dels títols

billy_the_kid.jpg De vegades, els títols dels llibres porten a engany. Pot ser per culpa dels títols,  en ocasions desencertats o poc ajustats al contingut. Tot sovint, però, la culpa és nostra, dels lectors, que ens havíem creat unes expectatives poc fonamentades. A mi em va passar amb El bandido adolescente (Destino, 2001), de Ramón J. Sender. Ves a saber per què, m’imaginava quelcom molt diferent a la vida novel·lada de William H. Bonney , més conegut com a Billy the kid, o Billy el niño (Billy el nen no sona igual de bé: i Bil·li el sagal?). El títol triat per Sender, clarament, s’escau; i que l’acció passi al salvatge oest no ha de sorprendre tant. En aquest cas, part de la culpa era de l’edició: la Biblioteca Básica Salvat no destacava pel poder evocador de les cobertes…

Advertisements

3 pensaments sobre “La claredat dels títols

  1. Sobre els títols
    No us faré perdre el temps amb tot un seguit d’obres amb títols inverosímils, allunyats de l’original i demés. Però em sembla remarcable la importància del títol (allò que ens remet al contingut). Per això parlaré d’una traducció, si més no, desafortunada.
    De ben segur que heu sentit a parlar de l’obra “La importancia de llamarse Ernesto” d’Oscar Wilde. El seu títol original és “The importance of being earnest”. Cal recordar que es tracta d’una obra escrita per ser representada i com sovint passa, el primer contacte de molta gent amb aquesta obra es va produir al teatre (avui dia passaria a la TV o al cinema). Quina va ser la sorpresa dels espectadors d’aquí quan van sortir de la representació amb un cert desencís tot esperant l’aparició dels protagonista o d’algun pesonatge que respongués al nom d’Ernest…
    Aquest desencontre (espectador-obra) no hauria existit si s’hagués estrenat amb el títol (traducció personal) “La importància de ser estalviador”, què es més o menys el que ve a dir l’original.
    Val a dir que un cas conegut i reconegut com aquest mai ha estat esmenat per part dels més puristes ni pels més heterodoxes.
    Serà una qüestió de “drets adquirits”.

  2. Doncs no ho sabia, i mira que és un autor consagrat. Sorprèn que les edicions més recents en castellà encara mantinguin aquest títol. Però… què me’n dieu d’una versió catalana de 1998 que es titula “La importància de ser Frank “?

  3. Molt bé Ramon et veig posat. “La importància de ser Frank” és una traducció indirecta, és a dir, basada en una altra traduccío ja existent: la italiana.
    Potser és deformació professional però aquest tema dóna per molt. De fet, Wilde és considerat un creador de llenguatge i moltes de les paraules que es va inventar han estar emprades i acceptades posteriorment. Una cosa semblant a Joyce o a J.K. Rowling, un fenomen més contemporani.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s