les mans per agafar.
El cap és per pensar
i el cor per estimar.
Els dits són per tocar
i els peus per caminar.
El nas, per olorar;
la boca, per parlar.
La llengua, per tastar;
les dents per mastegar.
Orelles per sentir…
T’ho torno a repetir!
Si de petits tots haguéssim après aquesta cançoneta, i la repetíssim de tant en tant, em penso que aniríem millor. La podeu trobar al Recull de poemes per a petits i grans (Kairós, 1995) d’en Joan Amades.
El Joan Amades és una de les meves icones, si algún lector del bloc del Ramon em vol fer un bon present, que no ho dubti, amb el Costumari Català em farà feliç…….molt feliç!!!!!
Gran cançoneta del estimata Amades. Gràcies Ramon per fer-nos-la present perquè la poguem recordar!! (I si, jo també penso que aniríem millor amb un poema tan sencill, clar i que posa el dit a la llaga.
La genialitat d’aquest poema recau en la seva provocadora senzillesa i la subtil sinceritat que transmet
Esmentaré més en Joan Amades, veig que agrada molt.