Els qui passen una temporada a l’Àfrica, quan se n’allunyen, es veu que senten una nostàlgia pregona, unes ganes de tornar fortíssimes, fins a trobar-se malament i tot: el ha agafat el mal d’Àfrica (he sentit a dir que pot arribar a ser una malaltia de debò, fisiològica). A mi m’encantaria patir el mal d’Àfrica literari, que tan bones pàgines ens ha deixat. Fa poc vaig llegir Memòries de l’Àfrica (Pagès Editors, 1999), de Karen Blixen (signava amb el pseudònim Isak Dinesen), i la extraordinària narració dels seus records, amarats de la bellesa i la immensitat del continent africà, pintats amb enyorança sincera, va engrandir una mica més la imatge que m’he format d’aquelles terres.
Lector de fons 
Ramon! Jo he anat a l’Àfrica, i tens raó! T’asseguro que quan hi vas tens ganes de tornar-hi aviat, ja que és una terra meravellosa plena de llocs per descobrir. És un gran lloc per anar-hi tant de vacances com de safari!!
Quina sort haver-hi estat! De moment, em conformaré amb els llibres.