Tenir un tresor a casa està prou bé: quan necessites una joia o una perla, no has d’anar gaire lluny ni desenterrar res per a trobar-la. En un lleixa, ben a l’abast, hi tenim el Tesoro de la lengua castellana o española de Sebastián de Covarrubias, un tresor riquíssim i antic, una meravella del segle XVII que convé mirar-se de tard en tard. Potser Góngora i Quevedo, i Lope, i Calderón, també el tenien a mà, i per això escrivien com escrivien. Un trosset de definició, per obrir la gana: Garrapata, es un género de sabandija sucia. També està digitalitzat.