Les narracions extraordinàries d’horror o de terror (Quaderns Crema, 2003) d’Edgar Allan Poe són una lectura difícil de descriure, potser perquè els adjectius que em venen al cap són molts i variats. Al final, m’he quedat amb fascinants, perquè l’atracció morbosa amb què em van captivar a l’adolescència era una veritable fascinació. I en redescobrir-los, anys més tard i amb un bagatge més gran de lectures, també em van embadalir, per la força arrabassadora de les històries i l’increïble poder d’ambientació.La fascinació de l’horror
Les narracions extraordinàries d’horror o de terror (Quaderns Crema, 2003) d’Edgar Allan Poe són una lectura difícil de descriure, potser perquè els adjectius que em venen al cap són molts i variats. Al final, m’he quedat amb fascinants, perquè l’atracció morbosa amb què em van captivar a l’adolescència era una veritable fascinació. I en redescobrir-los, anys més tard i amb un bagatge més gran de lectures, també em van embadalir, per la força arrabassadora de les històries i l’increïble poder d’ambientació.
Lector de fons 
Recomano especialment “La carta robada” (The Purloined Letter), un dels seus relats més aconseguits i sovint menystingut. La “Rue Morgue” o un escarbat daurat,… entre d’altres han fet que hagi passat més desapercebuda. Baudelaire va ser un dels seus més grans admiradors i també va ser gràcies a ell, que els francesos van poder disfrutar de la seva obra ja que va ser el traductor “oficial” de gran part de la seva obra.
Un altre gran relatista més contemporani com en l’argentí Julio Cortázar s’ha manfestat com un admirador del geni de Boston.
És veritat, és força bo. Però, potser, des de la nostra perspectiva contemporània, més convencional, menys trencador.
Pot ser t’agradaria llegir la novel·la que va guanyar l’últim premi Joaquim Ruyra de narrativa juvenil (malgrat que potser no es ben bé una obra juvenil). S’anomena “Créixer amb Poe” (el títol és un joc de paraules entre la pronuncia de Poe en anglès i la nostra paraula “por”). És una obra força amena que a més a més ajuda a conèixer la vida i obra de Poe.
No en tenia referències, m’apunto el suggeriment. Moltes gràcies! Si fa servei als lectors joves, la recomanaré.
Retroenllaç: La carta robada de Poe « El país dels Kokamuskes