Avui toca llegir diaris

No tenia gaire clar si escriure una nota per avui o no. L’atenció de molts estarà centrada en notícies ben significatives. Podria dir que tampoc importa tant el resultat de les eleccions, que la política està desprestigiada i regida per interessos no sempre honestos, que és igual els uns que els altres… I fer un escrit més sobre llibres, com si la res pública no anés amb els habituals d’aquest bloc literari. Doncs no, no és igual. Els resultats són importants, perquè en depenen coses molt serioses. Per tant, acabo aquestes ratlles, perquè aquí no parlo de política. Avui toca llegir diaris.
Advertisements

3 pensaments sobre “Avui toca llegir diaris

  1. Home… doncs que vols que et digui? Com que de premsa imparcial no n’hi ha en aquest país, cadascun analitzarà els resultats segons li convingui. Els comentaristes si fa o no fa estan a la mateixa altura que els polítics actuals, queda molt lluny els temps de polítics amb oratòria brillant com en Castelar, en Maura, en Cambó, amb discursos d’aquells de “luz y taquigrafos” i també els periodistes actuals estan lluny de gent de la talla d’en Plà, en D’Ors o en Gaziel.
    Per això vistos els resultats d’ahir, i com la meitat dels catalans han estat tan babaus com per decantar-se per una opció política que ha demostrat durant els últims temps tenir molt descuidada Catalunya, no podria fer meu cap article de cap diari, m’haig d’adreçar a Espriu, al seu assaig de càntic en el temple, per expressar el rebuig que sento per gran part dels meus compatriotes.

    Oh, que cansat estic de la meva
    covarda, vella, tan salvatge terra,
    i com m’agradaria d’allunyar-me’n,
    nord enllà,
    on diuen que la gent és neta
    i noble, culta, rica, lliure,
    desvetllada i feliç!
    Aleshores, a la congregació, els germans dirien
    desaprovant: “Com l’ocell que deixa el niu,
    així l’home que s’en va del seu indret”,
    mentre jo, ja ben lluny, em riuria
    de la llei i de l’antiga saviesa
    d’aquest meu àrid poble.
    Però no he de seguir mai el meu somni
    i em quedaré aquí fins a la mort.
    Car sóc també molt covard i salvatge
    i estimo a més amb un
    desesperat dolor
    aquesta meva pobra,
    bruta, trista, dissortada pàtria.

  2. Quanta sabiesa en tant poques ratlles (ho dic pels dos: Espriu i DFM ;-) )
    La jornada de reflexió hauria de ser el dia després de les eleccions.

  3. Potser aquest posicionament dels medis que dius, DFM, ajuda a desenvolupar el sentit crític, a aprendre a llegir entre línies. I és entretingut, no? Molt bo el poema d’Espriu!

    Bé, Xavier, ja està sent un dia de reflexió…

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s