Encara no se m’han acabat els motius pels quals m’agrada Josep Maria Folch i Torres. Un d’ells, i no el menor, és que té un fill que es diu Ramon Folch i Camarasa. Aquest novel·lista bonhomiós, elegant i sorneguer, britànicament humorístic, també és un traductor com una casa de pagès (vull dir un traductor imponent, amb fonament). Més endavant comentaré alguna de les seves novel·les, però avui en destaco Bon dia, pare (Edicions 62, 1998), una biografia afectuosa i carregada de records familiars del creador dels Kokamuskes. Si la llegiu, hi descobrireu noves raons per seguir aquesta sèrie de notes sobre en Folch i Torres.Per què m’agrada Folch i Torres (tercera raó)
Encara no se m’han acabat els motius pels quals m’agrada Josep Maria Folch i Torres. Un d’ells, i no el menor, és que té un fill que es diu Ramon Folch i Camarasa. Aquest novel·lista bonhomiós, elegant i sorneguer, britànicament humorístic, també és un traductor com una casa de pagès (vull dir un traductor imponent, amb fonament). Més endavant comentaré alguna de les seves novel·les, però avui en destaco Bon dia, pare (Edicions 62, 1998), una biografia afectuosa i carregada de records familiars del creador dels Kokamuskes. Si la llegiu, hi descobrireu noves raons per seguir aquesta sèrie de notes sobre en Folch i Torres.
Lector de fons 
Sóc en Ramon Folch i Camarasa i el meu comentari és de doble agraïment: primer, per la vostra admiració per al meu pare, i en segon lloc pels qualificatius que em dediqueu i que retraten el novel•lista i traductor que sempre hauria volgut merèixer. Gràcies per tot !
No cal dir que la Fundació Folch i Torres, que dirigeixo, s’adhereix a aquest agraïment.