Jo crec que he aprés a llegir més d’una vegada (i més de dues): al parvulari, les lletres i les síl·labes i… paraules!; al col·legi, els textos més o menys llargs, més o menys profunds; a la facultat, vaig aprendre a llegir amb la tradició, fent present el passat; als diaris i als discursos dels polítics, m’he sorprès llegint entre línies. Vaig veient que això de llegir és un aprenentatge llarg, de tota una vida, per al que cal buscar-se bons mestres. Harold Bloom dóna una bona lliçó de com llegir alguns clàssics, oferint-ne una tria força atractiva, a més a més: Cómo leer y por qué (Anagrama, 2005).Quan aprenem a llegir
Jo crec que he aprés a llegir més d’una vegada (i més de dues): al parvulari, les lletres i les síl·labes i… paraules!; al col·legi, els textos més o menys llargs, més o menys profunds; a la facultat, vaig aprendre a llegir amb la tradició, fent present el passat; als diaris i als discursos dels polítics, m’he sorprès llegint entre línies. Vaig veient que això de llegir és un aprenentatge llarg, de tota una vida, per al que cal buscar-se bons mestres. Harold Bloom dóna una bona lliçó de com llegir alguns clàssics, oferint-ne una tria força atractiva, a més a més: Cómo leer y por qué (Anagrama, 2005).
Lector de fons 
A principis d’any em vaig llegir el llibre Cómo leer y por qué i em va agradar força; trobo que està molt bé, sobretot perquè mentre el “consumeixes” et venen ganes de llegir els llibres i autors que comenta!!
Més endavant parlaré d’un altre llibre de Bloom, una antologia per a “nens” que produeix una mica el mateix efecte. És el que m’agrada dels “llibres de llibres”.