La persona intel·ligent sap que és intel·ligent. El malvat és conscient que és un malvat. L’incaut està penosament imbuït del sentit de la seva pròpia candidesa. Al contrari que tots aquests personatges, l’estúpid no sap que és estúpid. Això contribueix poderosament a donar major força, incidència i eficàcia a la seva acció devastadora.
Aquesta frase permet intuir el to d’un llibre molt poca-solta de Carlo M. Cipolla, un economista seriós que ofereix un parell d’assajos en broma a Allegro ma non troppo (Crítica, 2007). Com tantes simplificacions humorístiques del món, exagera i deforma la realitat. Però fa riure i fa pensar, i això no és tan fàcil.
Lector de fons 
“L’estúpid no sap que és estúpid” és una de les meves frases preferides! No sé on la vaig llegir i m’ha agradat retrobar-la aquí.