De Carlos Ruiz Zafón vaig trobar prou bona una novel·la de misteri, una mica gòtica, titulada Marina (Edebé, 2007). L’acció està ben portada, el narrador en primera persona és convincent, les aventures fantàstiques i l’emoció lliguen bé amb una història d’amor original. El personatge femení de Marina, brillant, mereix el protagonisme de donar títol al llibre. Tot es desenvolupa en una Barcelona molt ben retratada. Només grinyolen una mica alguns anacronismes. També em va semblar que, en episodis fantàstics o violents molt puntuals, resultava lleument excessiva. Però són defectes menors en una novel·la atractiva i entretinguda, d’ambientació fascinant.“Marina”, una novel·la de misteri ben ambientada
De Carlos Ruiz Zafón vaig trobar prou bona una novel·la de misteri, una mica gòtica, titulada Marina (Edebé, 2007). L’acció està ben portada, el narrador en primera persona és convincent, les aventures fantàstiques i l’emoció lliguen bé amb una història d’amor original. El personatge femení de Marina, brillant, mereix el protagonisme de donar títol al llibre. Tot es desenvolupa en una Barcelona molt ben retratada. Només grinyolen una mica alguns anacronismes. També em va semblar que, en episodis fantàstics o violents molt puntuals, resultava lleument excessiva. Però són defectes menors en una novel·la atractiva i entretinguda, d’ambientació fascinant.
Lector de fons 
Crec que l’autor és un especialista en retratar ambients, captar sensacions i reproduir espais. En les seves altres novel·les ho fa amb detall, especialment a “L’ombra del vent”. “El palau de la mitjanit” i “El príncep de la boira” són dues novelles juvenils prou recomanables i que ara gaudiran de la tirada de “El joc de l’àngel” de ben segur. Per cert, ja el tinc a la llista d’espera perquè a mi també me’l van regalar per Sant Jordi, però ara tinc a les mans “La lladre de llibres” i per tant haurà d’esperar.
Per cert, a diferència de “L’ombra del vent” la traducció al català serà supervisada pel mateix autor. Tot i això, ja ho sabreu, sóc partidari de les versions originals.
Gracias por el enlace. Y felicidades por tu blog de excelente presentación.
Passat’ho bé amb “La lladre de llibres”, Pep. Ja em diràs si t’agrada (a mi em va encantar). També agrairé comentaris de primera mà sobre el d’en Zafón quan l’acabis.
Javier, gracias por el saludo. Te sigo leyendo…
Fa molt poc m’he acabat Marina. Fins ara no havia llegit cap llibre d’aquest autor i després de sentir-ne parlar tant una última recomanació em va portar a llegir-me’l.
M’ha agradat especialment la manera àgil i fresca que té d’escriure. I pel que fa al contingut coincideixo que és una història d’amor original. L’acció no em sembla excessiva… sinó a vegades poc creïble.
Més endavant potser em llanci a per un altre del mateix autor.
No he llegit l’últim, però pocs amics lectors me n’han parlat bé. O, si més no, prou bé com per a recomanar-lo. Les altres novel·les juvenils t’agradaran, si t’ha agradat Marina. Planeta n’ha reeditat un parell més en una col·lecció juvenil.