Llegir Álvaro Cunqueiro és molt plaent: per la seva prosa, que flueix amb elegància i bon ritme; pel seu humor, gairebé omnipresent, quan no el desplaça la melangia; pels seus personatges, sempre atractius. De fons, ambients fascinants: una Galícia màgica i cèltica; l’Europa medieval, feta d’història i literatura; o una mediterrània homèrica i tràgica. Per descobrir Cunqueiro és ideal un recull de contes de joventut, amb un títol inspiradíssim: Flores del año mil y pico de ave. La glosa de la balada de Fillon (Oú sont-ilz, Vierge souvraine? / Mais où sont les neiges d’antan?) o les lluites del bisbe Gonzalo són històries que impressionen amb força la memòria. Llàstima que ja fa molts anys que no es reedita. Però estem de sort: a la Biblioteca Virtual Cervantes es pot descarregar tot el llibre. No és una versió gaire còmoda de llegir, però està a l’abast de tothom.
Retroenllaç: Existeix un humor català? « El país dels Kokamuskes